PLOU SOBRE MOLL

La muntanya és molla

i sota una densa bromera

les seves profundes rases

deixant brolla l'aigua.

Els esquirols amagats

dins els seus caus

escuren silenciosos

les últimes gotes.

CAMINANT ENTRE VINYES

Octubre flueix

i els pàmpols s'ajeuen

en una volada

sobre el sòcol del cep

Que com un rostoll

de terra humida

encara ensuma

a tendre primavera.

NIT D'AQUELLARRE

Aquella nit d'aquelarre

els follets i les bruixes

van alliberar els llibres.

I amb l'embranzida

dels seus textos

no van volar

per fer fugida.

Sinó van fer niu

a prop dels portals

i les arcades.

Per mostrar els racons

més vius i amagats

de la seva vila.

XÀFEC DE TARDO

Corren els paraigües

entre la foscor

dels llampecs.

En aquella tarda

que els carrers s'omplien

d'una pluja de saviesa.

El terra anava amb cura

i els peus mullats

empaitaven la carrera.

BECAINA

Els seus acords

descansaven sotmesos.

Deixant suspesos

un malson

sobre la seva ombre.

On la musica

filava prim un ressò

de fusta noble.

FULLES VERDES

Com una gran familia

havien crescut juntes, 

i disperses entre les branques
es mantenien
en simfonia.