martes, 9 de mayo de 2017

LA BRISA SILENCIOSA DE LA CORTINA






Dens
com el silenci
l'aire s'escola
en l'estança.

Exaudeixo
el seu moviment
amb l'esguard
de la seva llum.

Respiro fondo,
respiro pausadament
cada partícula
del llarg temps.

Mirant al fons
com la blonda
de la cortina
els va pentinant.

Descobrint
en les seves
transparències.

El ventós pessics
dels seus plecs
que van eixamplen
el meu descans.






jueves, 4 de mayo de 2017

L`ÚLTIM GRESOL DEL FINAL DEL DIA





Cansades del dia
les espurnetes
de llum
tancaven els ulls.

S'abraçaven
somiant
sota la manteta
del cel.

S'apropaven
gronxant
l'escalforeta
del llit.

Contant estels
fins que van arribar
a mil.

Badallant
la dolça nit
en un sospir,
que feia nonetes
per fi.