Em
deixo seduir
pel
somriure transparent
d'aquella
dona
que
em mira.
Pel
seu moviment
un
tant sinuós
que
la densa boira
va
engolint.
Pels
carrers estrets
d'aquella
ciutat envellida
on
cau la tarda.
Pel
l'asfalt humit
on
la mudesa del riu
amaga
el ressò
del
silenci.
Per
la tardor
que
aplega les fulles
sobre
la vorera.
Pels
balcons i finestres
que
es van capbussant
dins
el reflexa
de
les seves aigües.
Pel
caminar
asserenat de deixar
passar
el temps
sense
córrer.
Em
deixo seduir
pel
flaire intens
d'aquella
tarda.
Foto: Mònica Socias Güell
