que amanyaga el nou dia
dins els llençols del llit.
I deixo que els granets de sorra
que conformen el besllum
aclareixin la onada de silenci.
En una gota d'inspiració
que de forma a temporal
regalima per sobre la cortina.
Mudesa d'un món imperfecte
farçit d'una estola d'inquietuds
glòbul liquid que va mudant.
Que com una pols nòmada
s'ha quedat sospesa
llambregant l'habitació.
Fe d'un reflexa improvisat
que va trenant en la vida
i encercla el meu febril ara.
En un distant somni profund
que les musses de la nit
perfumen de novella primavera.
D'un plec de llarga essència
que va encerclant el passat
en un mosaic inacabat.
Que entre la claror i l'ombre
neix com un grisol fulgent
en el fons de la meva retina.
