LA NIT MÀGICA DEL NEN DE NADAL

Com t'embolcallen

amb la seva mirada

i et porten presents

i homenatge.

I tu amb un somriure encisador

amb els braços enlaire

envoltat de l'escalfor del bressol.

Encercles la seva anima

i amb una llambregada

els recordes l'arribada

del NADAL.

L'AMISTAT

L'amistat és una abraçada

una llàgrima, un peto

una trucada, un t'estimo

un present, un fins ara...

L'amistat és com un vers

que encara que a vegades no rime

sempre acaba sent poesia..

ENS ARRIBA A LA FI AQUELL ADÉU DESPREVINGUT DE LA NIT

M'agradaria ser martingala

i escurar-me pels forats

de la teva persiana.

Acariciar el teu cos

amb la densa claror

dels raigs de la Lluna.

Emmirallar-me

amb els teus ulls blaus

i relliscar pel cabdell

dels rinxols daurats

del teu cabell.

Fins que arribi

de matinada

l'anunci d'albada.

I amb la meva mirada 

eixugar-te les llàgrimes

que omplen a vessar

una amarga tristor.

EL FOLLET DELS SOMNIS QUE DESPERTA DINS MEU

Bressolant en candeletes

els profunds somnis

en blanc i negre.

La meva ment escurava

el més dens desig

que de tu recordava.

Era com un cuquet

de nostàlgia

assaborir els teus llavis

de petonets de dolces

pessigolles

Que com un follet

de somnis despertava

dins meu.

ESPETEC DE GOTES D'AMOR

L'aigua brollava

amb intensitat la fredor

de la làcia tarda.

I ajupida davant la font

et vaig veure amb nitidesa

com la sed saciaves

i el meu cor de batecs

tornava espetegar.

Ara lliscava la gota

entre la comissura

dels teus llavis

i enxampant-la

amb uns ulls de nina

vaig saber que la tenia

mansament perduda.

DES DE EL MIRADOR

Des des el mirador

els camins i les carreteres

fan una trena

i el paisatge dens

un mosaic multicolor.

Des de el mirador

gronxen els peus

bressolant els núvols

i els dits s'estiren

per poder acaronar

unes formiguetes

que es diuen homes.

QUAN ELS ÚLTIMS RAIGS DEL DIA DESPERTEN EL FRED DE LA NIT

Un fumet anava

ennuvolant la càlida llum

d'aquella estança.

Ensopint la atmosfera

de sabors i textures

que omplien la gola.

Sobre el plat

el brou calent

a temperava el cos.

I en el finestral

un tel prim filat

la fredor entrelligada.

Que amb la broma

deixava esmicolat

un primmirat

t'estimo. 

EL RECORD D'UN BOSC DE FULLES GROGUES

El so perenne

de les fulles

es va endinsar

sobre aquell bosquet

de tendre infantesa.

On el transparent

cant dels ocells

engalanats de fantasies

em van recordar

la primera besada.

Que sobre la comissura

dels meus llavis

va quedar per sempre

dolçament gravada.

NIT DE NOCES

Darrera la mirada

un tan furgadora

del forat del pany

s'amagava un secret.

Un secret guarnit de carícies

de dolça seda

que els llençols cobrien

en un sincer gemec.

PLOU SOBRE MOLL

La muntanya és molla

i sota una densa bromera

les seves profundes rases

deixant brolla l'aigua.

Els esquirols amagats

dins els seus caus

escuren silenciosos

les últimes gotes.

CAMINANT ENTRE VINYES

Octubre flueix

i els pàmpols s'ajeuen

en una volada

sobre el sòcol del cep

Que com un rostoll

de terra humida

encara ensuma

a tendre primavera.

NIT D'AQUELLARRE

Aquella nit d'aquelarre

els follets i les bruixes

van alliberar els llibres.

I amb l'embranzida

dels seus textos

no van volar

per fer fugida.

Sinó van fer niu

a prop dels portals

i les arcades.

Per mostrar els racons

més vius i amagats

de la seva vila.

XÀFEC DE TARDO

Corren els paraigües

entre la foscor

dels llampecs.

En aquella tarda

que els carrers s'omplien

d'una pluja de saviesa.

El terra anava amb cura

i els peus mullats

empaitaven la carrera.

BECAINA

Els seus acords

descansaven sotmesos.

Deixant suspesos

un malson

sobre la seva ombre.

On la musica

filava prim un ressò

de fusta noble.

FULLES VERDES

Com una gran familia

havien crescut juntes, 

i disperses entre les branques
es mantenien
en simfonia.