viernes, 2 de diciembre de 2016

ENS ARRIBA A LA FI AQUELL ADÉU DESPREVINGUT DE LA NIT




M'agradaria ser martingala
i escurar-me pels forats
de la teva persiana.

Acariciar el teu cos
amb la densa claror
dels raigs de la Lluna.

Emmirallar-me
amb els teus ulls blaus
i relliscar pel cabdell
dels rinxols daurats
del teu cabell.

Fins que arribi
de matinada
l'anunci d'albada.

I amb la meva mirada 
eixugar-te les llàgrimes
que omplen a vessar
una amarga tristor.




No hay comentarios:

Publicar un comentario