Com
una sorpresa
que
s'obre al mon,
avui
t'has deixat anar.
I
m'has permès
tocar
el cel
per
regalar-te un estel.
Penjar-lo
sobre
el teu coll
per
poder-vos
admirar
i
mentre s'esmunyia
entre
la pell
endevinava
en el teu somriure.
Que
allò
era nomes
un l'aleteig
era nomes
un l'aleteig
de lo molt
que m'estimaves.
