UNA FINESA SORPRESA QUE PENJAVA D'UN CEL ESTRELLAT

Com una sorpresa

que s'obre al mon,

avui t'has deixat anar.

I m'has permès

tocar el cel

per regalar-te un estel.

Penjar-lo

sobre el teu coll

per poder-vos

admirar

i mentre s'esmunyia

entre la pell

endevinava

en el teu somriure.

Que allò 
era nomes 
un l'aleteig

de lo molt 

que m'estimaves.