Dens
com
el silenci
l'aire
s'escola
en
l'estança.
Exaudeixo
el
seu moviment
amb
l'esguard
de
la seva llum.
Respiro
fondo,
respiro
pausadament
cada
partícula
del
llarg temps.
Mirant
al fons
com
la blonda
de
la cortina
els
va pentinant.
Descobrint
en
les seves
transparències.
El
ventós pessics
dels
seus plecs
que
van eixamplen
el
meu descans.
Excel·lent descripció de l'estança buida, només alterada perla brisa que mou la cortina,com si fos un ésser vivent..que et parla, que et fa somiar, m'encanta.
ResponderEliminarMoltes gracies Celesti Ventura
Eliminar