miércoles, 5 de julio de 2017

EL SOMNI D'UN LLACET DE COTÓ BLANC






En la dolça intimitat
d'aquella estança
on l'escalfor brogia
com un rostoll.

El mirall dispensava
una difosa imatge
que les mans discretament
anaven tafanejant.

Una pluja fina
de gotes platejades
sobre aquell cos
anaven lliscant.

La dona taral·lejava
cançons de la vida
mentre s'anava
assecant la figura

Sobre la porta penjava
un llacet de cotó blanc
que somiava en silenci
en la seva nuesa.



No hay comentarios:

Publicar un comentario