El
braç s'allargava
i
amb un suau dring,
el
de les velles claus
que
recargolaven el pany.
Anaven
fent avançar
la
porta corcada
que
s'anava obrint
sota
el xerric
de
les seves frontisses.
Una
ombre lliscava
sobre
el paviment
per esmunyir-se
en l'arrogant sofà
observant
la cambra.
Sobre
les parets ninots
penjaven
diminuts
polsims
d'infància
que
amb un somriure
d'ulls
de nacre,
dient:
el nen ja marxa.
Per
la finestra s'escolava
el
soroll d'un tractor
que
anunciava la brisa
d'una
altra verema.
Mentre
els pàmpols
dansaven
un ball
pentinant
el comiat
de
les orenetes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario