Crits
que humitegen
l'asfalt
aspre i negre
dels
amples carrers.
Corredisses
de paraules,
de
mots silenciosos
que
baden mirar.
Empaitades
de por
darrera
les cantonades
aixequen les mans enlaire.
Cors
parats i abatuts
que
encara bateguen
a
cop de porra.
Urnes
sense flors
sense
cap tija
i
buides de perfum.
Que
amb la profunditat
de
la densa zona vítria
clouen llàgrimes de tardor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario