En
aquelles nits
en
que els ulls
s'anaven aclucant
entre
els llençols
de
la melangia.
Vaig
apropar la meva pell
a
la seva càlida pell
sentint
com el seu cor
bategava silenciós.
Em
vaig embolcallar
a
sobre del seu cos
i
sense adonar-me
vaig rodolar com un peregrí
dins
les seves entranyes.
Vaig observar amb la seva mirada
els
colors de la matinada
al
despertar la mainada.
Vaig contar les hores
amb
els seus dits creatius
mentre
li faltaven mans
per
arreplegar la bogada.
Vaig escoltar el trepitjar lleuger
amb el que travessava la ciutat,
el
sopar que coïa a la feina
i
la compra que s'arrossegava
a
l'anhelada tornada a la llar.
I al final vaig inhalar
aquell flaire dens e intens
que s'anava dessipant.
que s'anava dessipant.
Mirant
amb una certa enveja
com
amb aquella vitalitat
que
el seu esperit desprenia
ella em va convertir en dona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario