Observo
aquesta ciutat
de
carrers estrets i polits
amb
una mirada envers
construïda
pel pas del temps
i
els seus remots darreres.
Darrera
de cada finestra
un
somni, una llum
un
pensament, un viatge,
una
cançó, una balada.
Darrera
de cada calaix
de
fusta encara verda
el
descobriment folrat
d'un
bosquet de vida
plena
d'il·lusions.
Darrera
la brillantor de la nit
i
l'escalforeta de la Lluna,
una
bombeta solitària,
que
ens acompanya caminant
frec
a frec per la vorera.
Darrera
la fresso hivernal
dels
primers flocs de neu
un
tel de brou calent
que
ens nodreix un sentiment
el
record dels que no hi son.
