Mai
arriba el llit a escalfar
quan
un plec d'enyorança
es
va embolcallant de somnis.
Sota
els llençols de la solitud
que
acaronen el meu cos
la
nit es va desvetllant.
Percebo
com la teva olor
va
obrint la porta dels sentits
xerricant
notes sordes.
La
teva veu ressona fonda
amb
un anhel que els meus dits
en
l'anonimat van escoltant.
Em
deixo esmorteir per un brogit
que
la fosca ha anat guanyant
en
la bocana del desig.
D'un
mar que ensopega
i
brama dins el meu cos
accelerant
un batec incessant.
Són
onades d'intimitat
que
em van inundant
centímetre
a centímetre.
En
una eclosió de plaer
que
va esborronant la nit
en
una empremta molla.
No
hi ha paraules,
simplement
hi ha gemecs
i
la imatge encara calenta
del
teu record llunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario