Estic
dins el llit
amarat
de sentir
com
llisquen les gotes.
Sabent
que fa dies
que
el vespre i la besllum
fan la fosca
i
que el cel ben lluny
ha
deixat el blau intemporal.
Estic
dins el llit
amarat
d'enyor
retornant
a imaginar
aquell
xàfec suau
de
pètals de llum.
Que
un dia emplenava
la
vida i que fa dies
que
no trobo, quan abans,
ens obria la porta
ens obria la porta
a
un món de colors.
Sentit i treballat poema, Jorge.
ResponderEliminarMolt bonic, Jorge
ResponderEliminar