Navegarem
per un mar
d'estels
vermells
que
les posidònies pentinaven
d'un
blau turquesa.
Amb
una llevantina lliure
sobre
un mar d'argent
que
amb un vent en popa
a
vela plena.
Ens
omplia la llatina
trenant
unes onades
a l'esguard del pensament
d'aquell
paisatge màgic
ple
de melancolia.
Que
ens encerclava a la fi
a
la línia de l'horitzó
d'aquella
platja de pedres nues
on
les paraules gargotejaven
sobre
la fina sorra.
I
un escalf meravellós
ens
atreia les mirades
sobre
un gresol de llum
que
anava niant
dins
les nostres retines.
No hay comentarios:
Publicar un comentario