SURAVEN DINS UN MAR QUE ANAVA GRAVITANT LLIURE

Navegarem per un mar

d'estels vermells

que les posidònies pentinaven

d'un blau turquesa.

Amb una llevantina lliure

sobre un mar d'argent

que amb un vent en popa

a vela plena.

Ens omplia la llatina

trenant unes onades

a l'esguard del pensament

d'aquell paisatge màgic

ple de melancolia.

Que ens encerclava a la fi

a la línia de l'horitzó

d'aquella platja de pedres nues

on les paraules gargotejaven

sobre la fina sorra.

I un escalf meravellós

ens atreia les mirades

sobre un gresol de llum

que anava niant

dins les nostres retines.

BARRATS DINS LES ONADES D'UN MAR DE SOMNIS

Em fa milers d'hores

que d'aquestes càlides aigües

una brillantor de mar blava

ens a encegat els ulls.

Ens a torrat les nostres pells

i els raigs del Sol

d'aquesta mar agrest

ens a encerclat a sobre

una pudor salina.

Esmicolant en cada petit instant

unes aigües que van surant

denses e infatigables

i que mai ens han deixat

de gronxar-nos el cos.

Somiant desperts, ben desperts

com aquella remor de veus

que s'aplegava sospirant

dins la nostre animà

cap a una platja deserta.

On estar-nos barrats

i posar peu nu

sobre aquella sorra molla

amb els ulls ben oberts

i plens de somriures.

I demostrar-nos dins nostre

que per fi havien vençut

les entremaliades aventures

que el viatge ens havia disposat.

Mirant enrere sobre les línies

més primes de l'horitzó

que'ns recordaven que les paraules

no eren paraules en va,

i els somnis tan poc.

Sinó que eren onades que assenyalen

a la fi un camí, el de la llibertat

i que tot començava i tot acabava

en el trencadís Mare Nostre.

A ÚLTIMES HORES DE LA TARDA

Al final del dia

la mirada és relaxa 
i la tarda reposa

sobre el balcó.

El Sol s'amaga

a pinzellades 
en un fons tornassol

darrera de l'horitzó.

El silenci transparent

de verd clorofil·la
que ofereixen les plantes

va destil·lant vida.

El gos descansa

sense lladrucs mirant

al gat adormiscat

Les paraules es despullant

grimpant sobre la ment

despertant somnis.

I els somriures voleien

sobre les tendres fulles

que la brisa afable

acompanya en l'aterratge.

M'AGRADA SOMNIAR QUE SÓC UNA DONA, L'ALTRA DONA, LA MEVA DONA

En aquelles nits

en que els ulls

s'anaven aclucant

entre els llençols

de la melangia.

Vaig apropar la meva pell

a la seva càlida pell

sentint com el seu cor

bategava silenciós.

Em vaig embolcallar

a sobre del seu cos

i sense adonar-me

vaig rodolar com un peregrí

dins les seves entranyes.

Vaig observar amb la seva mirada

els colors de la matinada

al despertar la mainada.

Vaig contar les hores

amb els seus dits creatius

mentre li faltaven mans

per arreplegar la bogada.

Vaig escoltar el trepitjar lleuger

amb el que travessava  la ciutat,

el sopar que coïa a la feina

i la compra que s'arrossegava

a l'anhelada tornada a la llar.

I al final vaig inhalar

aquell flaire dens e intens
que s'anava dessipant.

Mirant amb una certa enveja

com amb aquella vitalitat

que el seu esperit desprenia

 ella em va convertir en dona.

AQUELLS DIES D'ENYOR D'UNA PLUJA DE PÈTALS DE LLUM

Estic dins el llit

amarat de sentir

com llisquen les gotes.

Sabent que fa dies

que el vespre i la besllum

fan la fosca

i que el cel ben lluny

ha deixat el blau intemporal.

Estic dins el llit

amarat d'enyor

retornant a imaginar

aquell xàfec suau

de pètals de llum.

Que un dia emplenava

la vida i que fa dies

que no trobo,  quan abans, 
ens obria la porta

a un món de colors.