EM DEIXO SEDUIR

Em deixo seduir

pel somriure transparent

d'aquella dona

que em mira.

Pel seu moviment

un tant sinuós

que la densa boira

va engolint.

Pels carrers estrets

d'aquella ciutat envellida

on cau la tarda.

Pel l'asfalt humit

on la mudesa del riu

amaga el ressò

del silenci.

Per la tardor

que aplega les fulles

sobre la vorera.

Pels balcons i finestres

que es van capbussant

dins el reflexa

de les seves aigües.

Pel caminar

asserenat de deixar

passar el temps

sense córrer.

Em deixo seduir

pel flaire intens

d'aquella tarda.

Foto: Mònica Socias Güell

LA TONADA DEL VIOLONCEL A LA MITJA PART

Els seus acords

descansaven sotmesos

durant uns instants.

Deixant de banda

una suspesa il·lusió

sobre la seva ombra.

On la musica

filava prim un ressò

de fusta noble.

Que anava buidant

en la seva tonada

aquell flaire primaveral.

LLÀGRIMES DE TARDOR

Crits que humitegen

l'asfalt aspre i negre

dels amples carrers.

Corredisses de paraules,

de mots silenciosos

que baden mirar.

Empaitades de por

darrera les cantonades

aixequen les mans enlaire.

Cors parats i abatuts

que encara bateguen

a cop de porra.

Urnes sense flors

sense cap tija

i buides de perfum.

Que amb la profunditat

de la densa zona vítria

clouen llàgrimes de tardor.

BRUNZIT D'ONADES DAVANT DE LA MAR

Potser demà

s'amagara el Sol

davant el brunzit

ataronjat de l'horitzó

Potser demà,

les onades del mar

et portaren

espurnes de dolçor.

Potser demà

la seva blavor

t'omplira el cos

amb la seva escuma.

Potser demà

et xiuxiuejara

paraules amagades

en el seu fons.

Potser demà,

a cau d'orella

la mar et parlara

dels seus secrets.

EL LLARG ADÉU D'UN JOVE ESTIU

El braç s'allargava

i amb un suau dring,

el de les velles claus

que recargolaven el pany.

Anaven fent avançar

la porta corcada

que s'anava obrint

sota el xerric

de les seves frontisses.

Una ombre lliscava

sobre el paviment

per esmunyir-se

en l'arrogant sofà

observant la cambra.

Sobre les parets ninots

penjaven diminuts

polsims d'infància

que amb un somriure

d'ulls de nacre,

dient: el nen ja marxa.

Per la finestra s'escolava

el soroll d'un tractor

que anunciava la brisa

d'una altra verema.

Mentre els pàmpols

dansaven un ball

pentinant el comiat

de les orenetes.

EL BALCONET D'ON FLUIDAMENT ES PRONUNCIEN ELS MEUS SENTIMENTS

M'agrada pujar

a mitja tarda

aquest bosc màgic

que encercla

el meu poble.

Respirar fondo

i notar el flaire

dels verds i marrons

que curullant el paisatge.

Arrelar el meu cos

sobre la pinassa tova

i empolsar-me de vida

tancant els ulls

pensant en vers.

I deixar-me emportar

fins que la tarda

arribi a la fi

i comenci la lluna

a bronzejar la meva pell.

EL SOMNI D'UN LLACET DE COTÓ BLANC

En la dolça intimitat

d'aquella estança

on l'escalfor brogia

com un rostoll.

El mirall dispensava

una difosa imatge

que les mans discretament

anaven tafanejant.

Una pluja fina

de gotes platejades

sobre aquell cos

anaven lliscant.

La dona taral·lejava

cançons de la vida

mentre s'anava

assecant la figura

Sobre la porta penjava

un llacet de cotó blanc

que somiava en silenci

en la seva nuesa.

EL VOL ONDULANT DE LA PAPALLONA

Voleiava entre la brisa

discreta d'un mar verd

on els pàmpols de la vinya

aletejaven el meu vol.

Empaitant-me en les alçades

el flaire de la tarda

que esclatava amb mil ulls

omplint els meus peuets

de dolça mel.

Recordant com ahir

s'esmollava l'argilosa

terra ferma

amb el teu plor.

I avui un somriure

enclotava la tristor

mentre m'enlairava

amb les meves ales

en un nou vol.

LA BRISA SILENCIOSA DE LA CORTINA

Dens

com el silenci

l'aire s'escola

en l'estança.

Exaudeixo

el seu moviment

amb l'esguard

de la seva llum.

Respiro fondo,

respiro pausadament

cada partícula

del llarg temps.

Mirant al fons

com la blonda

de la cortina

els va pentinant.

Descobrint

en les seves

transparències.

El ventós pessics

dels seus plecs

que van eixamplen

el meu descans.

L`ÚLTIM GRESOL DEL FINAL DEL DIA

Cansades del dia

les espurnetes

de llum

tancaven els ulls.

S'abraçaven

somiant

sota la manteta

del cel.

S'apropaven

gronxant

l'escalforeta

del llit.

Contant estels

fins que van arribar

a mil.

Badallant

la dolça nit

en un sospir,

que feia nonetes

per fi.

EL BATEC DE LA SENYERA

D'un polsim de sang

vas germinar al terra

i ben eixerida

vas néixer en primavera

Sinó fossis vermella

series groga

sinó potser blava

o com el teu nom series Rosa.

Rosa de tall prim

que portes una espiga

i un llacet les uneix

el batec de la senyera.

UNA FINESA SORPRESA QUE PENJAVA D'UN CEL ESTRELLAT

Com una sorpresa

que s'obre al mon,

avui t'has deixat anar.

I m'has permès

tocar el cel

per regalar-te un estel.

Penjar-lo

sobre el teu coll

per poder-vos

admirar

i mentre s'esmunyia

entre la pell

endevinava

en el teu somriure.

Que allò 
era nomes 
un l'aleteig

de lo molt 

que m'estimaves.

EL FLAIRE DISCRET D'UN VERS DE PRIMAVERA

Ensumo el flaire

precoç de primavera

que es deixava endur

pels ulls tancats

que resseguien el vol

de la ufanosa natura.

Els verds grimpaven

pel ramallut bosc

i el blau entremaliat

allisava molt discret

les terres de conreu.

Les dansaires ravenisses 

 atapeïdes de blancor

omplien la becaina

escoltant en la quietud

el plor dels ceps

que emplenaven el talús.

 

L'AROMA D'UN CAFE BEN CALENT

Brolla el perfum

del dens cafè

que em desperta

l'anima.

Que endolceix

amargament

de bon mati

la llum del dia.

I que a tempera

els primers mots

que es deixen caure

entre els llençols.

Recordant

aquelles aromes

de ensucrada nit

i de carícies dolces.

Que s'havien estroncat

i lentament dissolent

amb els primers raigs

al trencar l'alba.

EL QUE MÉS M'AGRADAVA D'AQUELLA TARDA QUE EL SOL BADALLAVA DE SON

M'agradava veure

com queia la nit

que amarada

d'una pluja de broma

amb els seus ulls bressolava

la frescor dels estels.

M'agradava sentir

les abraçades dolces

dels últims raigs del Sol

que darrera de la finestra

es vestien discrets

de roses i taronges.

M'agradava pensar

que allà en l'horitzó

mai s'escapolien

les paraules i els mots

sinó, que es convertien

sense saber-ho

en cotonets de colors.

EL DIA QUE EL VENT TRUCAVA A LES PORTES DE LA MEVA FINESTRA

Brufolava el fred gregal

entre les branques de l'arbre

despullant la seva innocència.

Mentre, les fulles s'escapolien

esmicolant sobre un pèlag

el pidolar d'uns pardals.

Que des de el seu niu

com una torre de guaita

deixaven brollar.

Un somni profund

de mantinguda gelor hivernal

que deixava fer nones la sava

HISTORIES OCULTES DINS UN LLIBRE AMAGAT

Llegeixo entre les fulles

els aromes dels mots

que embolcallen paisatges

amagats, ocults e imaginaris.

Acarono les seves histories

en una paleta de colors

que escorcollen mirades

tendres, blaves i verdes.

Unes que m'arribaran

 a emmirallar

amb els seus ulls,

i les altres, que em desvetllaran

l'esperança de conquistar

el seu cor.

EL RESSÒ DE LES CAMPANES A MITJANIT

Toquen l'ultimes campanes

omplint la taula

de rialles i alegries,

d'esmicolats torrons,

d'espurnes de fines neules

farcides de trossets de xocolata

i petits glopets de cava.

En el sofà un gemec

trenca la conversa

d'olor de dolça mel

acaronant suaument el pit

d'una jove mare.

On un rotet d'il·lusió

ens anuncia su primer àpat.